Carmel Biarnés, en el record

Abstract:

La mort de Carne1 Biarnés, afinals de febrer de 1992, va ser un cop molt dur per als que estimem la Ribera d'Ebre i la seva gent. Home complet d'aquesta comarca, en va donar a coniixer la seva historia des dels temps més reculats i les esperances i angoixes dels temps que va tocar-li viure. Investigador als arxius, cronista als diaris, viatger, fotbgraf, analisfa de les velles pedrec i de la cultura arabiga que trobava a cada pas, narrador, aplegador del riquíssim folklore i del Canconer de la seva terra, era un autintic savi del poble, forjat amb una alta consciincia de responsabilitat personal i de compromís social. Persona d'una enorme bondat, de desbordant simpatia, en la figura de Carne [Biarnés hi veia dibuixat la fermesa del seca de la Ribera i la plkcida i relativa fugacitat del paisatge del seu riu estimat, que ens va deixar en herencia, com consta en un dels seus llibres. Mai podré oblidar que va ser el1 qui, junt amb mossin Joan Massip, l'estiu de 1969, va fer-me coniixer aquesta terra que tant admiro iquealeshores, jovenell, va obrir-se'm amb un esclat queencara dura. El vaig tractar assíduament, ens escrivíem i sempre que anava a Ascótenia un plata faula i un 1litadisposició. M'agradava molt veure'l en aquella cambreta de damunt de la seva Farmacia, cobert literalment de papers, llibers i carpetes-que, evidentment, s' han de salvar, ordenar i publicar. La darrera vegada que vaig veure'l, el febrer de 1990, vam anar passejant fins a Vinebre. Vaig temer el pitjor, pero no em pensava que el desenllac fos tan rapid.

Año de publicación:

1993

Keywords:

Fuente:

google